Societat i lluita antifranquista a l'Àrea metropolitana de Barcelona : el cas de Ripollet - Cerdanyola. 1960/1976 [Fitxer informàtic]
/ Ramon Martos Calpena ; [dirigida per: Joan Serrallonga i Urquidi]
Martos Calpena, Ramon[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017
Dirigida per: Serrallonga i Urquidi, Joan. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2017
1 recurs electrònic (329 p.)
ISBN 9788449068744
En el període final de la dictadura franquista, el que va de 1960 a 1975, s'hi produeix un canvi econòmic d'entitat, sense que les condicions de vida de la població millorin de forma significativa. Al llarg d'aquests anys, continua la lluita obrera de forma més àmplia i visible des de la fi de la Guerra Civil. A l'àrea metropolitana de Barcelona, les reivindicacions obreres, la lluita sindical i per les llibertats democràtiques va creixent fins al final del règim franquista. La tesi analitza els municipis de Ripollet i Cerdanyola, dins de l'àrea metropolitana descrita per la ciutat de Barcelona. Per les seves característiques, tant geogràfiques com de relació històrica, conformen una àrea distintiva a la que se li dóna un tractament homogeni a l'hora d'analitzar les lluites desenvolupades en aquest període que, en moltes ocasions, van ser tot un referent de la lluita dels treballadors en contra de la sagnant dictadura franquista entre 1960-1976. Una de les línies de treball que es presenten en aquesta tesi té com a objectiu principal, conèixer i recuperar per a la Memòria Històrica el conjunt de persones i organitzacions que van conformar la lluita contra la dictadura franquista en aquests dos municipis. Hi ha una aproximació al coneixement del nombre de militants i a les organitzacions a les quals van pertànyer. És també motiu recerca el coneixement i el paper que van jugar les institucions municipals, com elements de col·laboració indiscriminada i de suport d'aquest règim dictatorial, i quines van ser les persones que van ocupar els càrrecs de representació, tant del consistori com de qualsevol organisme polític amb representació oficial en l'àmbit local. Es complementa i contrasta el treball anterior amb una recerca concreta sobre les persones que no van formar part de cap organització clandestina. Els resultats d'una enquesta feta a una mostra representativa de la societat del moment, ens ha permès conèixer la seva opinió envers el franquisme i els seus col·laboradors a nivell local, així com la seva visió respecte de la lluita clandestina i les persones que hi van formar part. A partir de les dades obtingudes, com a resultat de la recerca derivada d'aquestes dues línies de treball, es presenten un seguit de conclusions que donen resposta a les qüestions derivades dels objectius inicials de la tesi. Tota manera, per finalitzar, es planteja que aquestes conclusions poden ser extrapolables a altres zones o municipis de característiques similars de l'Àrea metropolitana de Barcelona i altres regions.
